Reflexions
En el món del bàsquet el jog consisteix en guanyar a l´èquip adversari per més punts que ells . Aquest es el primer proposit que tot entrenador treballa per aconseguir llur fita.
Ara be .... de vegades t´anadones que quan menys t´ho penses el bàsquet pot representar alguna cosa més que guanyar un partit.I més en aquest any i amb aquest equip........
Estic convençut que aquest equip no li toca estar a on ha d´estar , però això es una realitat que ja s´ha assumit i que per aquest any s´ha respectat.
Del que n´estic molt content es de la qualitat humana que te l´equip tant dels vuit jugadors que som , com dels jugadors que ens ajuden , els que venen i no juguen , els entrenadors , delegat i coordinadors que ens ajuden jornada darrera jornada . Segurament els resultats esportius serán molt fluixos , però aquí ningú pot demanar rés a cap jugador.
Tot el contrari , i dir que respecte a l´any passat , estic molt content per el que fa al comportament , aptitut i conjunt d´èquip que hem format.Ja podem perdre o guanyar , però es per treure´s el mocador la unió dels jugadors tant de l´equip com els que ens ajuden .Infinitament millor que l´any passat.
De vegades hi pensat que prefereixo perdre més partits , però que l´èquip tingui aquesta unió.Ara bé se de segur que aquest èquip guanyarà partits , això sí, en el seu nivell i en la seva categoria i edat . Aquí no podem demanar res més a ningú ..... és molt sencill . És la meva petició única perque l´any que bé aquests nois i jo; s´hi ells ho volen i es pugui ; continuem l´any que bé disfrutant del esport que tots ens agrada.
Etiquetes de comentaris: Informació del Trainner
enviat per Bàsquet-Canet. Jordi i Lluís @ 13:34
1 comentaris:
Bueno, bueno. Soy Francisco. Acabo de leer el comentario de Jordi y me gustaría comentar alguna cosa en esta dirección. Insisto en la idea de que a mí el básquet jamás me ha gustado. Yo también tuve vuestra edad y jugué a este deporte, pero las circunstancias no me ayudaron para que lo terminase amando: era bajito, gordo, lento y no sé cuantas cosas más. Pero creo que todo eso pudo ser superable. Ahora viéndoos a vosotros entiendo que fue lo que pasó. Mi equipo no era un equipo de verdad, a nosotros se nos preparaba única y exclusivamente para ganar. No eramos amigos, no nos ayudábamos, no se nos enseñaba a respetarnos de la manera que vosotros lo estáis aprendiendo, por ello yo terminé alejándome de este deporte. Evidentemente hay que ganar, pero en la vida gana más quien aprende en todas direcciones y vosotros estáis trabajando muchos aspectos. Realmente da gusto veros crecer como personas y como jugadores.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici